ASCENSIÓ A LA TORRETA DE L’ORRI 

SORTIDA SKIMO

En aquest article us proposem l’ascensió a la Torreta de l’Orri per una via diferent de la d’estiu, la que passa pel refugi de Comes de Rubió i segueix pel Planell del Lloser, aquesta vegada pujarem pel Barranc de Fontfreda

Entrem al poble de Rubió per la cruïlla que hi ha a la carretera del port del Cantó i sense pujar fins a dalt del poble agafem el trencant que porta al refugi de Comes de Rubió per la pista, tot el que puguem o ens deixi la neu, fins a arribar a la senyalització del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquí deixem el cotxe i continuem aproximadament 1 km més per la pista fins a arribar al Barranc de Fontfreda, un rierol que baixa de la mateixa falda de la Torreta de l’Orri i travessa pel bosc de Borruix. Aquest rierol serà la nostra referència tant de pujada com de baixada, encara que de vegades només l’intuïm o fins i tot el perdem a estones. Un cop travessada aquesta zona més boscosa i perdedora, on de vegades ens haurem de descalçar els esquís depenent del gruix de neu, passat el bosc i travessada una pista forestal arribem a un pla que deixa veure perfectament el pic i la seva antena inconfusible. Ara només cal seguir l’ampla vall que passa per sota la Roca de Coma-sarrera (2.377 m) sense perdre mai de vista l’antena de comunicacions i flanquejar l’última pala per la dreta, sempre en compta amb l’estat de la neu i de les acumulacions. 

La baixada la farem pel mateix itinerari gaudint del descens però amb molta cura en el tram més boscós, ja que és bastant dens.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

ASCENSIÓ AL PUIGMAL AMB BTT 

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS

L’ascens al Puigmal és un dels grans reptes amb bicicleta de muntanya a la comarca de La Cerdanya. El seu ascens des de la vall és llarg i a l’abast de poca gent, però hi ha una alternativa que, sense deixar de ser dura i tècnica en el seu descens, facilita en gran mesura el poder plantar la bicicleta al costat de la creu que corona el Puigmal.

Gràcies a la reducció de pes de les bicicletes d’enduro i l’fectivitat de les seves suspensions, el cicloalpinisme s’ha convertit en una nova disciplina del btt, que neix amb la idea de fer els cims més alts possibles, encara que això suposi empènyer o carregar la bici en alguns trams. La finalitat és doncs fer el cim, però també baixar-lo disfrutant de les trialeres més extremes.

El Puigmal en btt forma part d’aquesta filosofia.

El punt de sortida el tindrem però a 2.200 m d’alçada, 1.000 m per sobre de la Vall de Cerdanya. Per arribar a aquest punt, caldrà anar fins al poble d’Osseja i al costat del càmping municipal (indicat), agafar la route
forestier que s’enfila fins al cim de Coma Morera (2.208 m) per una pista asfaltada. Al costat del mateix cim s’acaba l’asfalt i podrem aparcar el cotxe.

Des d’aquí, el cim del Puigmal ens queda encara lluny però és veu ja perfectament, i la pista que apunta directe al cim és evident.

El primer tram no té cap complicació tècnica, a part de la pròpia de pedalar per sobre els 2.000 metres d’alçada. La pista s’enfila vorejant el Puig de Dòrria (2.547 m) i passant pel Pas dels Lladres fins al capdamunt de l’antiga estació d’esquí del Puigmal, al costat del Pic d’Er o Tossa del Pas dels Lladres (2.662 m). Fins aquí hi arribarem fent alguna ziga-zaga per la pista, i finalment a través d’una llarga diagonal que porta al final dels últims remuntadors de l’estació.

Passat aquest punt, la pista es transforma ràpidament en sender i al cap de poc, caldrà superar (potser baixant de la bici) el primer i curt tram tècnic. Seguint el sender i després d’una baixada, trobarem finalment el camí
normal de pujada al Puigmal des del vessant francès. Estem ja a la cota 2.650 m i tenim al davant la part més dura de tot l’ascens.

A partir d’aquí i sense treure el plat petit i el pinyó gran, seguirem pujant a trams damunt la bicicleta i a trams (alguns de llargs) arrossegant-la fins que, després d’un gir de 90 graus, anem a trobar el llom del Puigmal, ja per sobre els 2.800 metres.

Abans de que ens haguem de carregar la bici a l’esquena per arribar al cim del Puigmal, podrem encara pedalar un tram més resseguint el llom i en un ambient impressionant, amb vistes a mitja Catalunya.

Tot i que queden els últims 60 metres de desnivell, la feina està ja quasi feta i l’últim tram amb la bici a coll, no ens impedirà arribar al cim amb la btt.

Una vegada al cim, si el dia és clar i no bufa el vent, tindrem tot el temps que calgui per descansar abans d’afrontar la baixada. I millor fer-ho, perquè els primers 300 m de desnivell cal estar concentrat.

La baixada ressegueix tot el camí de pujada, però el primer tram des del cim, si es vol intentar fer damunt la bici, la millor opció és seguint dos-cents metres el sender que porta al Pic Petit de Segre i Puigmal de Llo, per després traçar una diagonal fora pista i per tartera fins al llom pel qual pujàvem, a la cota 2800 m.

Mantenir-te sobre la bici en aquesta diagonal és un acte de fe que no sempre funciona, però si els milers de pedres es posen de la teva part, és possible arribar al sender de pujada sense fer masses peus a terra.

Una vegada al llom, la baixada fins al desviament cap a Coma Morera és vertical, però el terreny té bona adherència i s’arriba a disfrutar molt.

Ja al sender de retorn cap a Coma Morera, els trams tècnics són els mateixos (pocs) que a l’anada, i la baixada per pista és ràpida i segura.

Arribats a Coma Morera sempre ens quedaran dues opcions: finalitzar la ruta i agafar el cotxe de baixada, o si hem deixat un segon cotxe a Osseja, agafar qualsevol de les trialeres que baixen des d’aquest punt fins a la vall i acabar de fer un descens de quasi 1700 m de desnivell negatiu!

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

MOLES DEL CORB I ST. HONORAT

MOLES DEL CORB I ST. HONORAT 

EXCURSIÓ DE MARXA NÒRDICA

Els primers contraforts del Pirineu a l’Alt Urgell, s’alcen de manera imponent per oferir-nos  unes muntanyes sorprenents i desconegudes. En la sortida de marxa nòrdica proposada en aquest número de SENT, descobrirem la Montserrat del Pirineu, muntanyes plenes de bellesa i testimonis d’un passat ple de vida.

Peramola, un preciós poble del sud de l’Alt Urgell, es troba a la frontera natural entre les últimes zones planes de la depressió de l’Ebre, per on circula el Segre en l’embassament de Rialb i les primeres serres del Prepirineu. La serra del Corb i la de Sant Honorat, ambdues formades per conglomerats, conformen aquest racó tan espectacular que ens recorden a la muntanya de Montserrat.

Proposem sortir de l’hotel - restaurant de Can Boix, tot i que si ho volem, també hi ha l’alternativa de fer-ho des del mateix poble de Peramola. 

Anirem resseguint el torrent de Rombau aigües amunt, i en poca estona trobarem els senyals que ens indiquen la pujada cap a la roca del Corb. Guanyarem alçada ràpidament per sobre del roc de Nerola i arribarem fins al coll de quatre camins. A partir d’aquí deixem el corriol i continuarem per pista fins als peus de la roca del Corb.

Uns 300 metres abans d’arribar a la roca del Corb, veurem les senyalitzacions del forat del Corb, un profund avenc que des de fora, no se li veu el final!

Continuarem per la pista i arribarem just al peu de la roca del Corb. Si volem fer l’alternativa llarga i aèria, serà el moment d’agafar el corriol que surt senyalitzat cap a l’esquerra i que ens porta a la casa del Corb. Si volem fer la volta curta i sense precipicis, ara no agafarem aquest camí. La casa del Corb és una impressionant edificació construïda en una balma que es troba al peu del precipici de la muntanya, on encara són ben visibles les diferents estances de la llar, el forn, finestres.. Uns metres més enllà trobarem un petit edifici de construcció similar pel bestiar. Visitada la casa del Corb, desfarem el camí per continuar per la pista.

Seguim per la pista, i en pocs metres a l’esquerra dins la roca, trobarem una altra edificació en la Bauma del Corb. Continuem per la pista, i s’obrirà el paisatge cap al nord, per regalar-nos una de les millors vistes de la serra de Sant Honorat. Al poc, haurem d’estar atents per veure un petit corriol que puja cap a l’esquerra al capdamunt de la roca del Corb. Si pugem, descobrirem al seu cim la petita església romànica de Sant Salvador del Corb, actualment mig derruïda.

Continuem per la pista que volteja la roca del Corb, i arribarem al coll de Mu. Aquí haurem de decidir definitivament si fem la volta curta, que consisteix en continuar voltant la roca del Corb, visitar la Casa del Corb i tornar pel camí de pujada fins al punt d’inici, o bé, continuar cap a la serra de Sant Honorat, realment impressionant, però no apte per gent que pateix vertigen.

La volta llarga continua del coll de Mu cap a l’est, passant per un espectacular corriol que travessa el vessant sud de la serra de Sant Honorat, i que ens portarà per sobre de precipicis, barrancs excavats al conglomerat i impressionants miradors sobre els penya-segats. 

Si ens fixem bé a la roca, formada per còdols, ens adonarem que els clastos que la formen són de diferents tipus de roca. Aquest conglomerat va formar-se durant l’aixecament del Pirineu, època d’importants moviments tectònics a la zona i d’un clima caracteritzat per pluges torrencials, que  van erosionar les roques emergents de bona part del Pirineu i van dipositar-les allà on el terreny esdevenia més planer. Així doncs, mirant amb deteniment la roca, veure’m una bona representació de pedres característiques de tota la conca alta del riu Segre.

El camí es comença a allunyar de la zona més feréstega de la serra, i es troba amb el camí que puja per la canal del Torner, i que farem després per baixar cap a Can Boix. Nosaltres pujarem, i sortirem a la collada de Sant Honorat, just al capdamunt de la serra, on trobarem un camí ample que seguirem cap a l’esquerra. Més endavant el camí esdevé amb un corriol i arribarem pujant unes antigues escales, al capdamunt de la serra de Sant Honorat, un gran altiplà on trobem les restes de l’església d’aquest Sant. 

És totalment recomanable que ens dirigim al sud de la nostra posició per veure les vistes aèries de la zona per on hem fet l’excursió, i després, anem fins a la punta nord de l’altiplà, des d’on veurem un dels precipicis més espectaculars del Prepirineu, amb una caiguda vertical d’aproximadament 200m, des d’on tenim una gran panoràmica sobre bona part de l’Alt Urgell, presidida en primer terme per les aigües del pantà d’Oliana i al fons per la serra del Cadí.

Desfarem el camí fins a la cruïlla que havíem deixat enrere a la pujada de la canal del Torner, i baixarem per aquest camí que passa a tocar de les Balmes de Sant Honorat. El bonic camí, que perd ràpidament alçada entre densos boscos arrapats a les roques conglomeràtiques, ens portarà al fons de la vall on trobarem el torrent de Font Viva. El resseguirem aigües avall, i en poca estona arribarem al punt de sortida.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa