LLAC DE LES BULLOSES AMB BICICLETES PER LA NEU 

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN FAT BIKE

Tot i que els primers invents de bicicletes amb rodes amples són de principis del segle XX i la seva producció en sèrie data de finals de la dècada dels 80 a Alaska, sempre com una eina de treball per a zones gelades, no és fins fa un parell d’anys que s’han començat a veure pel nostre país, inclús enmig del trànsit de les grans ciutats. 

Les Fat Bikes són doncs bicicletes de muntanya amb rodes de 26” i amplades de pneumàtic que es troben entre les 3 i les 5 polzades (3.0” a 5.0”) o sigui, amb un diàmetre de coberta de quasi 13cm. Són bicicletes normalment senzilles, que prescindeixen sempre de la doble suspensió, i moltes vegades també de la suspensió del davant. Els immensos pneumàtics que a més treballen amb baixa pressió, fan a la vegada d’amortidors, tot i que la causa principal d’aquesta senzillesa respon en realitat a l’origen d’aquestes bicicletes, que estan pensades per ser utilitzades en llocs amb climes extrems, ja sigui en zones permanentment gelades (on el fred pot arribar a trencar components) o en deserts de sorra i pols fina.

Com es comporten sobre la neu?

Amb una amplada de pneumàtic que quasi triplica els de les bicicletes de muntanya convencionals, està clar que es defensen sobre la neu molt millor que qualsevol altra bicicleta. No obstant, tampoc s’han d’esperar miracles: el seu terreny ideal és la neu compactada o dura, ja sigui per màquines (en estacions d’esquí per exemple), per les pròpies condicions de la neu, o per raquetistes, que fora pistes són els grans aliats a l’hora de trobar nous itineraris.

Sobre neus profundes a les Fat Bikes els hi costa molt avançar: si la neu està humida o té crosta al damunt, no hi ha amplada de roda ni cames capaces d’obrir traça. Si la neu és pols, caldrà força pendent per gaudir de la baixada, però si s’aconsegueix velocitat, pot convertir-se en un dels millors dies sobre la bicicleta!

Les Fat Bikes al Pirineu.

Tot i que en altres països les Fat Bikes comparteixen espai amb esquiadors en pistes d’esquí alpí (per descensos, aprofitant traçats per dins el bosc) i pistes d’esquí nòrdic (per excursions), al Pirineu aquesta modalitat de btt arriba amb cert retard i moltes prohibicions, tal i com ja ha passat amb altres esports de neu. No obstant, som molts professionals, aficionats i clubs que estem lluitant per trobar nous espais on practicar el Fat Bike.

En aquest sentit, l’estació d’esquí nòrdic de Guils Fontanera ja va acollir l’any passat una trobada de Fat Bikes i el dia 30 d’aquest mateix mes de gener a l’estació de la Molina es celebrarà la primera Fat Bike Race. L’Espai Nòrdic del Capcir preveu moltes novetats de cara a la temporada vinent, i tenim clar que aquestes són només les primeres noticies d’aquest començament de temporada, però no les últimes, ja que aquesta modalitat de btt ha arribat per quedar-se al Pirineu!

Excursions a Cerdanya i Capcir.

Mentrestant, sempre tindrem els senders nòrdics, oberts a totes les disciplines de la neu sense distincions i tot el que se’ns acudeixi fer fora de pistes, que no és poc a Cerdanya.

Un bon test per a les Fat Bikes és pujar fins al llac de les Bulloses:

Des de l’aparcament d’hivern de la carretera de les Bulloses, la pista queda tancada i nevada durant tot l’hivern. La pujada es deixa fer molt bé i una vegada a dalt, contemplar el llac gelat i el Puig Peric (2.810m) al fons, és sempre un espectacle.

La tornada es fa creuant el Pla de Bones Aures, agafant com a referència el telecadira de l’estació de Font Romeu. Amb neu dura, aquest espai és el paradís de les Fat Bikes.

Al final de la planícia ens desviarem cap a l’estany de la Pradella i seguint el sender dels Esquits (GR-10) tornarem fins al punt d’inici a través d’una trialera que a l’estiu estaria catalogada com a molt difícil i que a l’hivern, si l’estat de la neu acompanya, es converteix en un descens divertidíssim.

Un itinerari curt, però a la vegada un molt bon test per aquestes bicis, amb pista de pujada per anar coneixent les noves sensacions, una immensa planícia al capdamunt per fer tot tipus de filigranes amb les Fat Bikes i un descens espectacular. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

ASCENSIÓ A LA COMA DEL FORN 

SORTIDA SKIMO

Ascensió clàssica al Pic de la Coma del Forn, magnífica atalaia de massissos pirinencs i prepirinencs.  Després d’una ascensió sense dificultats, aquest pic ens permet disfrutar d’una bona baixada.

La sortida la fem del peu de l’únic remuntador que té l’estació d’esquí de Tavascan per avançar per dins el torrent de Mascarida, que queda a la dreta del remuntador. Una mica més enllà de la meitat del recorregut del remuntador el torrent gira en direcció oest i s’allunya de la instal·lació. Guanyem una mica d’alçada per una petita pala fins arribar a uns plans. Continuem progressant pel torrent, ara més obert, i remuntant algunes pales fins a situar-nos sobre l’estany de Margalida, que distingim clarament a sota. A l’esquerra veiem una canal ampla però dreta que condueix cap al Campirme, nosaltres seguim a la dreta per dirigir-nos cap al primer cim, la Coma del Forn, que no veurem fins superada una primera pala. Arribem als estanys de Mascarida de Dalt. Des d’aquí observem les àmplies pales, franques i temptadores, que descendeixen del cim. Anem a buscar el llom que tenim a la nostra dreta per trobar el pendent més suau i arribar al cim sense dificultats.

Podem baixar del cim desfent la primera part del camí, però anant a buscar alguna de les pales que ens permeten baixar als estanys que hem creuat abans, des d’on arribarem novament a la part final del torrent de Mascarida fina atrobar l’inici del torrent que ens ha de conduir al punt d’inici.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

RUTA CIRCULAR PER LA VALL DE VALLDARQUES

EXCURSIÓ DE MARXA NÒRDICA

Marxem al cor del Prepirineu Català, racons verges plens de sorpreses amagades, en valls de l’Alt Urgell desconegudes pel gran públic i que meravellen a qui visita la zona. 

Us proposem descobrir la vall de Valldarques, pertanyent a la serra d’Aubenç i dins del municipi de Coll de Nargó, què és coneguda per la gran majoria de gent per la carretera que puja al coll de Bóixols i també per les seves bases del riu, freqüentades durant l’estiu pels banyistes de la zona.

Us proposem fer una senzilla sortida de marxa nòrdica per una d’aquelles rutes on en pocs quilòmetres, tindrem ocasió de visitar força indrets fascinants.

Començarem l’itinerari a Valldarques, un bonic poble de muntanya situat a sobre d’un penya-segat al ben mig de la vall, que sorprèn el visitant per la doble cinglera que s’encaixa a banda i banda del riu, oferint-li un caràcter impenetrable i que com veurem durant el recorregut, amaga en les seves parets; castells, esglésies romàniques, cascades, molins i arbres monumentals.

Sortirem del poble per sobre de l’església de Sant Romà, força coneguda a l’Alt Urgell per la seva cuidada construcció romànica i pel seu bell campanar, visible des de gran part de la vall. Deixarem el poble i ens endinsarem en una roureda per un caminet força fressat però sense senyalització.

Continuant pel nostre camí, fet aproximadament un quilòmetre de recorregut, veurem a la nostra esquerra un camí que s’enfila per la muntanya cap a la casa de Sobre - Roca. No forma part de l’itinerari, però si tenim ganes, el podem fer una estona per descobrir un impressionant camí empedrat que s’enfila per la cinglera, per un dels pocs passos que ofereixen les parets verticals per sortir del fons de la vall.

Seguim l’itinerari proposat caminant pel corriol de la roureda que dúiem i de sobte enmig del bosc, sobre un gran espadat de roca, trobem en molt bon estat de conservació les restes de la Torre de la Vila o castell de Valldarques del segle XI. Podem visitar aquesta fortificació, on a banda de la torre circular, que podem visitar el seu interior, trobarem les restes d’una antiga edificació que hi havia al peu del mateix castell. 

Continuem l’itinerari per sota de la cinglera del Tossal del Moro i començarem a perdre ràpidament alçada pel camí que fa diverses llaçades fins a arribar a trobar el riu de Valldarques. Si visitem la zona després d’un període plujós, no tindrem més remei que treure’ns el calçat i creuar el riu.

Un cop a l’altre marge del riu, continuarem baixant resseguint-lo fins que ens trobem una edificació. Som al molí del butxaca, un dels molts molins del Pirineu que s’utilitzava per moldre el gra gràcies a la força hidràulica. Ens sorprendrà que malgrat l’abandó, l’edifici es conserva perfectament i podem veure encara les moles que feien funcionar el molí. Si pugem per darrere de l’edificació, descobrirem l’antiga bassa, lloc on emmagatzemaven l’aigua necessària per fer funcionar correctament el molí.

Des de l’antiga bassa del molí, veurem un petit caminet que s’endinsa pel tallat que ha fet el riu a la muntanya. El camí passa per sobre del riu de Santa Maria per alguns passos un tan estrets i ens porta fins al peu de l’espectacular Boter de Santa Maria, una de les cascades més impressionants del Prepirineu, amb una paret de tosca de més de 25 metres per on es precipita l’aigua formant una bonica bassa.   

Tornem enrere fins al molí, creuem el riu de Santa Maria i continuant pel camí creuarem zones de pastures fins a la pròxima edificació, Solans. De la casa ens cridarà l’atenció la construcció del teulat, molt característic a la zona.

A partir d’aquest punt canviarem de vessant, ens endinsarem en pinedes i deixarem els corriols per continuar l’excursió per pista forestal (anomenat camí de Solans). Farem uns quants metres de pista i trobarem una cruïlla. Nosaltres continuarem per la pista que fa un fort revolt a la dreta. Anirem guanyant alçada i en poca estona arribarem a sobre del Boter de Santa Maria, que queda a la nostra dreta i que podem veure, amb molta precaució, des del capdamunt de la cinglera. 

Continuem per la pista i al cap de poc creuarem el riu de Santa Maria. Seguim per la pista fins a arribar al peu de l’església de Santa Maria de Remolins (mireu el mapa per tenir una referència). Aquí deixarem la pista que portàvem i anirem per petits corriols fets pel bestiar, sense senyalitzacions, fins al peu de l’església romànica de Santa Maria de Remolins del segle XII i que va tenir un destacat paper de guaita i defensa. Ens trobem en un indret fascinant, amb roures centenaris i amb unes espectaculars vistes de la vall que s’allarguen fins al Port del Comte, la vall d’Alinyà i el Cadí. 

Pujarem fins a la casa de Remolins i continuem per la pista que s’enfila per darrere de la casa cap a ponent. Durant el trajecte fins al punt d’arribada, descobrirem a banda i banda del camí roures d’una envergadura molt notòria, alguns d’ells fins i tot catalogats com a arbres monumentals.

Passarem per davant de la casa de Butxaca, la de Cal Corredor i fent un llarg tram de pista arribarem a tocar de Valldarques, des d’on tenim unes bones vistes del poble des de l’altre vessant de la vall.

Farem una curta estona més de pista i ens portarà fins a la carretera per on hem arribat al poble. La continuarem, creuarem el riu de Valldarques, passarem per davant de Cal Sastre i arribarem al punt d’inici de l’excursió.  

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa