EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA
El Prepirineu de l’Alt Urgell ofereix unes serres escarpades que s’enlairen sobtadament sobre l’altiplà central català. El cogulló de Turb, cim característic de la comarca, s’ubica en una d’aquestes serres del Prepirineu en una situació estratègica, al ben mig de la vall del Segre, oferint unes vistes úniques d’aquest territori farcit de muntanyes feréstegues.
La sortida de marxa nòrdica d’aquest número de SENT és força accessible per tots els excursionistes, fins i tot apte per nens, on tret de l’últim tram de forta pujada fins al cim, anirem per pistes que travessen els terrenys plans on des de fa una bona pila d’anys, es cultiven les famoses patates de la zona de Cambrils (de muntanya!).
Per donar un bon extra a l’excursió, proposem començar al mateix coll de Boix, des d’on tindrem ocasió d’anar a visitar la bonica ermita de Santa Pelaia. Des del coll del Boix, límit entre la comarca de l’Alt Urgell (vall d’Alinyà) i Solsonès, deixarem el vehicle per prendre una pista que s’endinsa cap al nord. Arribarem a les restes de la mina Juanita , on encara són visibles les restes d’aquesta modesta explotació de lignit i on trobem un plafó explicatiu de la historia minera de l’indret; i continuarem la mateixa pista uns pocs minuts més fins a la propera ermita de Santa Pelaia, una joia del romànic des d’on tenim una de les millors vistes de la vall d’Alinyà i de bona part del Prepirineu.
Retrocedirem fins a la mina, i agafarem una pista que surt cap a la dreta, i que entremig d’una pineda de pi roig, guanya alçada suaument. Més endavant trobarem una bifurcació de pistes. Nosaltres agafarem la de l’esquerra, i en aquest cas per forts pendents, arribarem fins al coll de Voltrera, on s’obren les vistes i veiem en primer terme el nostre objectiu, el cogulló de Turb.
Continuarem per la pista, que ens portarà a una zona de conreu coneguda com el munyidor (nom que també rep la serra per on caminem), i arribarem a una nova pista, que agafarem cap a la dreta. A partir d’aquí, trobarem diverses senyals d’excursions cap al cim.
Poc després, tornem a trobar una nova cruïlla i continuem recte, i a la següent novament recte i que puja a la dreta, deixant els camps del pla de la Llacuna a la nostra dreta.
Si comparem aquest paisatge per on realitzem la sortida amb moltes zones del Prepirineu, ens adonarem que aquí sorprenentment no s’han abandonat les terres, gràcies a les bones collites de patata de qualitat, que continua sent un de les principals recursos econòmics de la zona i que són reconegudes per molts com de les millors patates de Catalunya.
Sense deixar la pista, passarem pel nord del Tossal de la Pinyassa, per una densa pineda, i arribarem al coll de la Travessa, punt antic d’unió entre les Anoves i Llinars. Ens trobem als peus del pic i ara la pista, en molt pitjor estat de conservació, comença a enfilar pendent amunt fins al coll de la coma de Turp.
Al coll de la Coma de Turp el paisatge s’obre cap a ponent, i veiem als nostres peus el poble de Coll de Nargó. L’espectacle visual però, no ha fet més començar, a partir d’ara les vistes cada cop seran més i més espectaculars.
Des del coll veurem com surt un corriol ben fresat cap al sud. Sense deixar-lo, pujarem en molt poca distància els 240 metres de desnivell que encara queden per assolir el cim, així que toca suar una mica i anar amb precaució de no caure amb les pedres que ens trobem al llarg de la pujada. De ben segur, durant les parades de l’ascensió final, quedareu bocabadats amb les vistes!
Finalment arribarem al cim, el Cogulló de Turb amb 1620 m, un cim visible des de molts indrets de l’Alt Urgell, Andorra, la plana de Lleida i les muntanyes del nord de Tarragona, des d’on tenim una fabulosa vista aèria de 360 graus del Pirineu i bona part de Catalunya, donat que el cim es troba aïllat d’altres muntanyes i ubicat al ben mig de la vall del Segre que va de nord a sud des de la Seu d’Urgell a Oliana. Per fer-nos una idea, la cara oest d’aquest cim, té un desnivell de 1000 metres fins al pantà d’Oliana!
Un cop hem descansat al cim, i hem deixat la nostra dedicatòria al llibre que trobem al geodèsic, desfarem bona part del camí que em fet durant la pujada.
Haurem desfet bona part del camí de la pujada, i arribarem a la primera cruïlla que havíem fet de la pista principal. En comptes d’anar ara a l’esquerra cap al Munyidor, anirem rectes per la pista principal, i al poc veurem que es torna pavimentada. Sense deixar-la arribarem a la pista que em agafat al coll del Boix, i en pocs metres arribarem al coll on em començat a caminar.
Descarrega't aquí el trackDescarrega't aquí la fitxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada