RUTA CIRCULAR DEL GERDAR 

PER SENDERS I PISTES EN BTT

Preciosa ruta per un dels boscos d’avets més extensos del sur d’Europa, la Mata de València, sortint d’Esterri d’Àneu i passant per Sorpe i València d’Àneu.

L’itinerari s’inicia a Esterri en direcció a València d’Àneu, per carretera asfaltada i corbes tancades, - podem trobar alguns vehicles - creuem tot el poble, fins a l’encreuament de la nova carretera del Port de la Bonaigua, que abandonarem a 100 m. i ens incorporem a l’esquerra en direcció a Son. Precaució amb els vehicles, la carretera té un únic carril i doble sentit. En arribar al poble de Son a l’alçada de l’església, agafem a la dreta el sender del Calvari, un sender molt divertit i ciclable, fins a la cruïlla entre els senders a Sorpe i València. Ens aquest punt girem a l’esquerra i fem un tram de forta pujada no pedalable, uns 5 min. fins trobar la pista forestal de la Mata de València cap a l’esquerra. Aquest tram coincideix amb la ruta 5 del mateix centre BTT, en sentit contrari. 

Quan s’acaba la pista forestal comença un tram de sender. Tot aquest tram està prohibit anar a damunt de la bici per evitar la degradació en zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Circular sobre la bicicleta és motiu de sanció.

Aquest tram està senyalitzat amb piquetes grogues. Creuem el riu de Cabanes per un pont i ens dirigim a l’antiga carretera del port (aquest tram també coincideix amb la ruta Pedals de Foc). Arribats a la carretera, a la dreta, passem per davant del refugi del Gerdar i més endavant ens incorporem a l’actual carretera del port, que agafarem en direcció a Esterri. Atenció als vehicles. 

A la cruïlla de Sorpe, girarem a la esquerra. Entrem fins la plaça del poble on hi ha aigua, i seguirem un indicador a ma dreta cap el poble de València d’Àneu. Creuem la carretera i continuem per l’antic camí que unia aquests pobles. Arribats a València d’Àneu, a la sortida del poble, a l’esquerra, prenem un camí estret i molt tècnic (podem trobar gent caminant), que ens portarà a la part alta del poble d’Esterri. 

La ruta té d’interès l’església dels Sants Just i Pastor a Son, les restes de l’antic castell del comte del Pallars i l’església de Sant Andreu a València d’Àneu i sobretot la impressionant avetosa de La Mata de València, el bosc d’avets més extens de la Península. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

RUTA CIRCULAR A LA VALL D’ANGOSTRINA 

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN BTT

La visita de l’església de Sant Martí d’Envalls amb btt des de Llívia, és l’excusa perfecta per endinsar-nos a la Vall d’Angostrina, que durant aquestes primeres setmanes de tardor, llueix un contrast de colors digne de les millors postals. El descens fins al poble d’Angostrina, i més tard fins a Llívia, assegura la diversió en un paratge extraordinari.

La ruta comença des de l’església de Llívia, que bé mereix una visita abans de començar a pedalar. Una vegada sobre la bicicleta, sortirem pel fons de l’aparcament superior, a través d’un ample carrer que seguirem 300 metres fins a trobar l’inici del camí que visita les Fonts de Llívia (anunciat com a sender 153).

Seguint aquesta pista sense asfaltar trobarem la Font del Sofre (km 1,15) i la Font del Ferro (km 2,00), abans de pujar fins al pla del Tudó. En aquest primer tram d’ascens creuarem també el riu de Targasona, un petit rierol que va fent boniques cascades en el seu recorregut fins al Segre.

Ja al pla del Tudó (km 3,55) seguirem recte per acabar pujant fins a Targasona seguint marques de PR (marques grogues). Des del començament, les rampes de pujada són dures, però petits trams plans ens deixen recuperar forces i seguir fins arribar a trobar la carretera D-618 (km 5,50 de la ruta btt), que seguirem en direcció Targasona uns 500m fins a trobar la rotonda i carretera que ens acostarà fins al forn solar de Themis, reconeixible fàcilment per la seva gran torre de formigó.

Aquesta central tèrmica, és actualment una plataforma d’investigació per a la recerca i desenvolupament de projectes relacionats amb l’energia solar i es pot visitar durant els mesos de juliol i agost.

Nosaltres però, just a l’entrada de Themis (km 8,20) agafarem el camí que surt a l’esquerra amb marques de GR (marques vermelles i grogues) i que després de creuar un filat, planeja pels camps fins a trobar el Camí de la Ribera d’Angostrina.

Seguint aquest camí horitzontal al costat d’una canalització d’aigua, ens endinsarem tot mantenint l’alçada per la Vall d’Angostrina, un indret verge on la única edificació existent és la petita església de Sant Martí d’Envalls que més tard visitarem. Al km 11,20 deixarem el camí per fer un gir de gairebé 180 graus a l’esquerra i baixar per una pista amb força pendent que ens portarà directes al riu, que podrem creuar per la seva llera o bé per una passera de fusta. Ja a l’altra banda, agafarem la pista que remunta la vall i que de pujada ens conduirà fins a Sant Martí d’Envalls (km 13,00).

Per visitar aquesta esglesieta romànica del segle XII només caldrà deixar la pista principal per seguir sobre la bici 150m fins a la mateixa porta lateral de l’església, que normalment està oberta.

Una vegada retrobada la pista, la seguirem de pujada creuant una barrera i fins a trobar el primer revolt tancat a la dreta, ja a dalt de la Serra de N’Artigues (km 14,70). Aquest tram de pujada el farem per dins un bosc de bedolls que durant la tardor ens regala unes imatges espectaculars.

Des d’aquest punt podrem veure tot el que portem de ruta, i també el descens que ens espera fins a Angostrina!

Deixarem aquí la pista i seguirem el GR, que primer camp a través i després per sender, va baixant per una trialera que ens farà oblidar tot l’esforç de la pujada.

Haurem de parar atenció quan portem just 900 metres de descens (km 15,70), ja que en aquest punt haurem de deixar el GR per agafar el sender que surt a l’esquerra i que torna a recuperar el llom de la serra. L’inici d’aquest sender està marcat amb una creu de GR (marca de direcció equivocada).

En aquest segon tram de descens, també per corriol, seguirem un petit canal de rec que haurem de saltar en diferents ocasions fins arribar al poble d’Angostrina. Hi entrarem per la part alta, passant per davant el cementiri i l’església de Sant Andreu (km 17,30) per després baixar per dins els estrets carrerons fins a trobar la carretera general, que aquest cop seguirem de baixada durant un quilòmetre fins a Vilanova de les Escaldes.

Ja a Vilanova passarem per sota el càmping municipal i creuarem el riu d’Angostrina per enfilar-nos 400 metres per una pista de terra. En aquest punt (km 19,30 de la ruta) deixarem la pista principal per seguir el sender 312 que surt a l’esquerra i que ens portarà directes a Llívia i al punt d’inici i ara final de la ruta.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

L’ESPECTACLE DE COLORS DE TARDOR

EXCURSIÓ DE MARXA NÒRDICAMARXA NORDICA

L’associació Nòrdic Walking – Nòrdic Esport, després de les dues sortides proposades en els anteriors números de SENT pel Parc Natural de Cadí – Moixeró al sector de l’Alt Urgell, ara us anima a visitar un raconet de l’altre parc natural de la comarca, el de l’Alt Pirineu, per descobrir uns dels llocs més espectaculars del Pirineu durant la tardor, el bosc de l’Aubaga.

L’Aubaga d’Os de Civís presenta uns dels escassos boscos mixtos d’avet i moixera de guilla (o besurt) del Pirineu. El besurt generalment no forma boscos com en aquest indret i és durant la tardor quan els seus fruits vermells combinats amb les fulles d’espectaculars tonalitats groguenques i vermelles, es barregen amb els verds foscos dels avets, per oferir-nos un veritable espectacle cromàtic durant aquesta estació. 

La vall d’Os de Civís és força coneguda donat que és l’única vall i poble català que té la peculiaritat de tenir el seu únic accés per carretera des de territori estranger, en aquest cas el principat d’Andorra. Per arribar haurem d’agafar la carretera que surt entre Sant Julià de Lòria i Santa Coloma i que porta cap a Bixessari i continuar uns pocs quilòmetres més fins a arribar a territori català i més tard, fins al poble.

Començarem l’itinerari, ben senyalitzat amb les marques grogues del Parc Natural de l’Alt Pirineu, al bell poble d’Os de Civís, característic pels seus meravellosos carrers costeruts, l’església romànica de Sant Pere i per la bona oferta d’establiments turístics. 

Sortirem del poble seguint la carretera que puja direcció a la borda de la Plana, on hi ha les instal·lacions d’un gran hotel. Abans d’arribar al primer revolt d’aquesta carretera que creua el riu Salòria, veurem la senyalització que ens duu a resseguir-lo aigües amunt per un bonic corriol.

El camí s’enfila pel vessant de la muntanya, sempre seguint la direcció del riu Salòria i creua diferents torrents que es troben equipats amb alguns trams amb cordes, que ens ajudaran a passar els llocs més tècnics sense dificultats. Tot i que hi ha algun tram que ens pot fer dubtar de l’itinerari, si ens fixem bé amb les senyalitzacions, no ens perdrem.

Arribarem a l’alçada del riu i el creuarem per un pont de fusta. Trobarem les senyalitzacions per continuar el nostre itinerari cap a la collada de Conflent i un altre que ja retorna cap a Os de Civís (l’itinerari del riu Salòria) i què és una bona opció per si no volem allargar tant l’excursió. Nosaltres però, continuarem per fer l’itinerari més llarg.

Tornem a creuar el riu i trobarem la borda Gavatxó, una antiga edificació que testimonia un passat ramader que era molt important a la zona i que està situada al peu del camí que estem fent, que era un dels principals passos històrics entre Andorra i Os de Civís amb la vall de Santa Magdalena, que comunica amb la veïna comarca del Pallars Sobirà. 

Anirem guanyant alçada per la vall i el camí ens tornarà a fer creuar per un pont de fusta el riu. Des d’aquí, començarem a enfilar pel camí fins al Pla de la Cabana, des d’on veiem els salts d’aigua que baixen del cim més alt de l’Alt Urgell, el Salòria. Continuem fent ziga-zaga per forts pendents fins a sortir a la Collada de Conflent, pas estratègic entre les valls d’Os de Civís i la vall de Santa Magdalena. En aquesta collada trobarem uns quants búnquers de la Línia Pirineus, dues taules interpretatives del Parc Natural de l’Alt Pirineu que ens donarà informació diversa sobre aquest indret i el camí per ascendir al cim del Salòria.

Des d’aquí, seguirem pel camí senyalitzat des de la collada cap a Servellà. Un altre dia o si tenim temps però, podríem baixar cap a la vall veïna per visitar les bordes de Conflent i la seva l’església a la Mare de Déu. 

El camí cap a Servellà és molt evident, tot i que a vegades es troba força enfangat a causa del pas continu del bestiar. Passarem per diverses fonts amb abeuradors pels animals i notarem que el camí es va fent cada cop menys evident, tot i que no presenta gaire pèrdua. 

Anirem guanyant vistes i arribarem a Servella, una espectacular carena de la serra que ens ofereix panoràmiques úniques d’aquest sector del parc natural, amb els cims del Salòria i de Cabús com a grans protagonistes al nord, a l’est un gran reguitzell de cims andorrans i al sud muntanyes de l’Alt Urgell on destaca de forma imponent la serra del Cadí.

Continuarem resseguint la carena de la serra per prats d’alta muntanya i de sobte el camí comença una pronunciada baixada cap a un coll. Nosaltres haurem d’anar per l’extrem esquerre dels prats que ocupen aquest coll i passarem a tocar de monumentals exemplars de pi negre. Més tard, el camí ens anirà endinsant per dins del bosc de l’Aubaga per oferint-nos un veritable espectacle policromàtic, amb infinitat de tonalitats grogues, verdes, taronges, liles i vermelles.

Sortirem a la pista forestal que uneix Os de Civís amb la Collada de Conflent i seguint en direcció est (dreta), anirem baixant per ella fins al coll de l’Aubaga.

Arribats al coll, en un punt de cruïlles de pistes forestals, trobarem les indicacions del camí que baixa en fortíssim pendent per l’obaga d’Os de Civís, on també trobem una línia elèctrica. El camí, sempre costerut entremig del fantàstic bosc de colors, ens farà perdre molt ràpidament alçada. Haurem d’estar atent amb les relliscades si està moll i parar de tant en tant si patim de mals de genolls a les baixades.

En arribar a la part final de la baixada, ja a tocar del poble, anirem a buscar a la nostra dreta el bosc i acabarem creuant el riu d’Os de Civís a l’alçada del mateix poble, punt final de l’itinerari. 

Aquest itinerari és molt recomanable fer-lo amb marxa nòrdica durant l’època més càlida de l’any, quan no hi ha neu ni gel al recorregut, però com hem suggerit, la millor opció és realitzar-lo entre mitjans d’octubre i principis de novembre per veure el bosc vestit amb els millors colors de la tardor. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

EL CADÍ A VOL D’OCELL 
EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA

Després de descobrir els peus del Cadí en l’anterior publicació de SENT, ara us animen a fer uns quants dels seus cims per una de les excursions més senzilles per a ascendir a la serra Prepirinenca més coneguda de Catalunya.

Pujar al capdamunt del Cadí és una experiència inoblidable que tot excursionista enamorat del Pirineu ha de fer almenys un cop al llarg de la seva vida. Des de dalt l’espectacle de la caiguda vertical de les escarpades parets cap al nord ens faran sentir diminuts, i més encara quan ens adonem que ens trobem rodejats d’un immens mar de muntanyes, on centenars de cims pirinencs se’ns mostren per deixar-nos bocabadats durant una bona estona.

La sortida proposada és segurament l’accés més fàcil per arribar al capdamunt de la serra del Cadí i el seu moderat nivell de dificultat fa que sigui una ascensió apta per la majoria de gent acostumada a fer muntanya. Així que si no sou amants de les emocions fortes i no voleu pujar per una de les seves famoses canals, aquesta és l’excursió més adient.

Sortirem de l’ermita de Sant Salvador, ubicada en un indret de gran bellesa i que és accessible des d’Adraén per pista forestal. Si venim des de la Seu d’Urgell, tenim una altra opció. Pujarem per la carretera que duu a Tuixent fins a arribar gairebé al coll de la Trava. No haurem d’arribar al mateix coll, ja que passats uns 300m del mirador de la Trava trobarem una pista a l’esquerra apta per tots els vehicles (si no és 4x4 haurem d’anar amb més atenció) i fent uns 4,5 km arribem a una cruïlla de pistes on deixem el cotxe. El punt de sortida, la collada de la Mà, es troba pujant uns 100 metres per la pista de la dreta. Si la seguíssim ens duria a l’ermita de Sant Salvador i més enllà a Adraén (l’altre accés comentat).

0.00h, 0km: Collada de la Mà, 1696m. Som en una zona amb grans exemplars de pi roig i amb pastures extenses pel bestiar. Baixarem per la pista uns metres cap al sud a fi de trobar a la nostra esquerra un camí ample que ens endinsarà en el bosc. El seguim durant una bona estona per dins de la pineda i creuarem algun torrent d’aigües cristal·lines. Més endavant una forta pujada ens farà bufar de valent.

0.25h, 1,4 km: collada del Pelat, 1.805m. La forta pujada acaba i continuem uns metres per agafar la pista que s’enfila al Cadí des d’Adraén. Pujarem per la pista cap a l’esquerra per apropar-nos cada cop més a les parets de la serra. 

0.40h, 3,2 km: Barrera. Si volguéssim, hi ha l’opció de deixar aquí el nostre vehicle, però en aquest cas si no és 4x4 no és aconsellable. Creuem la barrera que limita el pas a dins de l’espai natural protegit del parc natural del Cadí - Moixeró i al cap de poc deixem enrere una bassa d’aigua antiincendis. Continuem una estona més per la pista que passa just pels peus dels primers contraforts del Cadí.

1.00h, 4,6 km: Prat dels Gosolans, 2.028 m (no confondre amb el Pas dels Gosolans!). La pista fa un tomb cap al sud i el paisatge s’obre per oferir-nos unes extenses pastures a l’indret del Goleró. En aquesta esplanada trobem un jaciment romà, catalogat com el més alt de Catalunya i que ha donat evidències suficients per establir la importància de la presència física de l’administració romana en terres del Pirineu. També en el mateix indret, diversos estudis han permès conèixer l’evolució de les fases ambientals des del segle VI d.C. fins al present, i que parlen de diverses etapes de predomini de l’economia ramadera, especialment durant l’alta edat mitjana i l’edat moderna, d’activitat minera fins a començaments del segle XVII i d’una etapa de colonització agrícola, també durant l’alta edat mitjana, identificada per l’increment dels incendis forestals a la zona. 

Un cop visitat aquest indret, des d’on “arrenca” la cinglera del Cadí, continuarem uns metres més per la pista per on hem pujat fins que trobem les indicacions per a la pujada al cim de la Torreta de Cadí. En aquest punt deixem la pista i pujant a l’esquerra trobem un sender que s’enfila decidit tot fent ziga-zagues per la muntanya. No tindrem problemes per seguir-lo, ja que està ben senyalitzat amb marques de pintura i un seguit de fites.

1.45h, 6,3 km: Cap de la Fesa, 2.382m. El camí es fa planer i arribem al cim més occidental de la serra del Cadí. A la nostra dreta hi trobem la vall de la Vansa i les serres prepirinenques, on destaca l’impressionant Pedraforca. A l’esquerra, la vertiginosa caiguda de la paret nord del Cadí amb el recent despreniment de la roca roja i grans vistes de bona part del Pirineu axial, i davant el nostre objectiu: el cim de la torreta del Cadí.

Continuem avançant per la carena i anem a trobar un corriol ben marcat que voreja pel sud el cap de la Costa Verda.

2.10h, 8,2 km: Portell de Cadí, 2388m. El camí ara fa un tomb i puja cap al sud per anar a trobar una petita canal. Si ens fixem en les seves roques, descobrirem molts fòssils marins (alveolines) que ens expliquen l’existència d’un antic mar que hi havia just quan es formava el Pirineu, i que amb el pas de milions d’anys, aquelles roques que es van formar en aquell mar, van acabar a més de 2500 metres d’altitud formant la serra del Cadí a causa del plegament Alpí.

Superarem molt fàcilment la cinglera, i un cop passat aquest punt ja ens trobarem a la part més alta del Cadí. Ara només haurem de continuar uns metres cap a llevant.

2.45h, 9,4 km: Torreta de Cadí, 2.562m. De ben segur quedarem impressionants pel gegantí precipici i les vistes espectaculars de la zona ens captivaran una bona estona. Des d’aquí tindrem ocasió de contemplar bona part dels pobles i de la geografia de l’Alt Urgell i la Cerdanya i de veure mítiques muntanyes de la zona com el Port del Comte, el Pedraforca, el Carlit, la tossa Plana de Lles, el Monturull, el bony de Salòria, la torreta de l’Orri i moltes altres d’Andorra, del Pallars i fins i tot, a la llunyania, del Pirineu d’Osca, com el Turbó, el Cotiella i la Maladeta.

La tornada al punt d’inici la farem desfent el camí de pujada.

5.00h, 19 km: Collada de la Mà. Final de la sortida.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

SORTIDA CIRCULAR ALS PEUS DEL PUIGTERRERS  
RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN BTT

Sortida de dificultad alta en BTT, on les pujades es fan en la majoria per pistes amples i la baixada per corriols estrets i tècnics, amb trams atrevits.

La ruta comença des del ceretà poble de Bellver, del costat del poliesportiu (a la part sud del poble) enfilem un GR direcció Coll del Pendís, aquesta és una pista asfaltada en el seu primer tram que passa pel costat de la població de Talló, amb el campanar de la seva església que destaca per sobre de la resta de teulats. Seguim el GR per ara sí, una pista de terra, transitada per cotxes amb la vista de l’entrada a la vall al final. A pocs quilòmetres deixem estar el GR que segueix cap a Beders, per agafar una pista més estreta que va pujant direcció sud pel Pla de l’Ingla fins aproximadament el quilòmetre sis, on comença a serpentejar i on la pujada és una mica més exigent creuant a l’altre costat de la serra pel Coll Baixer. 

La pista continua fins al quilòmetre 10,7, aquí s’ha d’anar en compte ja que hi ha un corriol a mà esquerra i que segueix en contradirecció a la que anàvem, que no ens hem de saltar. A partir d’aquí anem pujant i baixant corriolets molt divertits passant per la Collada de la Coma i als peus de la Roca Foradada. En aquest punt val la pena parar i gaudir de les vistes impresionants, tant de la vall del majestuós Puigterrers com a l’est i aixecant el cap, de la Roca Foradada. Baixem una mica i ens trobem un altre cop amb una pista d’uns 200 metres mal contats que passa per la zona recreativa del Pradell del Pi fins al refugi no guardat de Gónec (km 16), un bon lloc per fer una parada i reposar abans d’encarar la baixada.

Del refugi de Gónec, surt un corriolet que durant 6 km ens farà disfrutar d’una baixada ràpida, tècnica i en algun tram exposada, no s’ha de baixar la guàrdia.

Arribem a una casa de colònies, Aula de Natura Cortariu, aquí deixem el corriol durant uns 100 metres fins que a mà dreta i en contradirecció el tornem agafar per baixar un quilòmetre més fins a la pista que ens porta al poble de Pi i d’aquí a Bellver en un moment hi som seguint altre cop el GR.

Després d’una pujada sense més, si teniu experiència en baixar corriols disfrutareu amb aquesta ruta i sinó baixeu amb compte i de ben segur us servirà per agafar-ne. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

RUTA PELS BOSCOS DE 
SANT JOAN DE L’ERM… 
LA VALL DE STA. MAGDALENA DES DEL PALLARS


Aquesta excursió ens portarà a descobrir un boci del Parc Natural de l’Alt Pirineu, un territori on antigament hi passaven moltes coses i  avui en dia sembla que el temps s’ha aturat. 
Boscos i antics prats de dall... seran l’escenari de la nostra caminada. Seguint camins de contrabandistes, de ramaders i picadors, camins de soldats, estudiants i peregrins… ens  deixarem portar pels seus records i reviurem les seves passes.

El punt d’inici d’aquesta excursió és l’aparcament de Montenartró, petit poble pallarés al que arribem desde la C-13 (Sort-Esterri d’Àneu) pel trencall que dóna accés a Portainé, seguint la carretera que surt de Roní i s’endinsa a la Vall de Sta.Magdalena.

Deixarem l’aparcament de Montenartró i seguirem la carretera fins a la part alta del poble, on al costat del dipòsit hi trobem el primer cartell que ens indica l’inici de la ruta direcció Sant Joan de l’Erm Vell. 

Quasi bé tot el recorregut el trobarem marcat amb senyals grogues i banderoles del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El primer tram s’enfila per antigues culties de conreu emboscades, creuant barranquets i seguint murs de pedra seca, fins i tot,en alguns punts es reconeix l’antic empedrat del camí.

Seguim les marques grogues, creuant dos cops la pista que també puja cap a St.Joan de l’Erm, fins arribar al Pla de la Pleta, on també creuarem la pista per enllaçar amb el corriol que flanqueja el marge dret del barranc de la Pega. Voltats d’un bosc de pi roig amb precioses catifes de molsa, arribarem al fons del barranc, aquí ens sorprendràn un bonic pont de fusta i un banc per a seure a gaudir de la pau i tranquil.litat d’aquest raconet… ambdós, regal dels voluntaris del Projecte Boscos que són els responsables de la recuperació de gran part d’aquest tram del nostre itinerari. (Bergwaldprojekt  www.projecteboscos.cat).

Remontarem el barranc pel marge esquerre, creuarem de nou la pista forestal i seguirem pujant fins arribar a un resalt de roques que ens ofereix una bonica vista de la vall, veiem Montenartró i el Montsent de Pallars al fons… aquest punt, és en plena línia de front de la Guerra Civil Espanyola, just al nostre darrera trobem les restes de les trinxeres on els soldats passaven penes no fa més de 80 anys.

Seguim el camí ara més còmode, planejant entre trossos d’antics conreus propers al santuari de Sant Joan de l’Erm, on arribarem per la pista principal.

Ja al Santuari, més ben dit a les restes del Santuari, trobem un seguit de cartells interpretatius que ens expliquen història i anècdotes d’aquest lloc tan interessant i important durant moltes generacions.

Aquest serà un bon punt per a fer una parada d’avituallament, aprofitant la frescor de l’aigua de la font del Cobert que trobem a pocs metres sota del Santuari.

Reprenem el camí, seguint de nou les marques grogues i la banderola que ens indica Romadriu i el pont dels Forcats.  Ara el camí davalla pel bosc fins arribar a un tram de pista que poc a poc es va extingint… antiga pista de treta de fusta del bosc, camí de ramaders, contrabandistes i d’altres personatges habitants d’aquests pobles avui oblidats.

El bosc es transforma, ara són avets els que ens donen ombra, i més endavant de nou els pins ...aquí ens sorprendran grans arbres vells amb formes estrambòtiques que recorden canalobres, són arbres de pinata, antigament, en temps de penúries, s’aprofitaven els brots tendres dels pins per alimentar corders i conills. Aquesta pràctica trenca la línia de creixement de l’arbre fent que brollin més branques i amb el pas del temps crear aquests exemplars excèntrics i preciosos.

Plàcidament, seguint el camí arribarem a l’encreuament del pont dels Forcats, aquí sense creuar el riu i deixant a la nostra dreta el camí que puja cap a la Basseta, seguirem les indicacions que ens porten cap a Romadriu. De nou, seguim un sender ben traçat, caminat per generacions de traginers que amb els seus animals abastien de carbó la Farga de Romadriu. La primera farga catalana que desde el segle XVIII fins l’any 1907 quan va ser destruïda pels aiguats, picava i repicava el mineral de ferro que arribava també carregat a lloms de mules per la Ribereta de Tressó des del coll de Màniga.

Avui ja no se senten els repics del mall, se’l van endur a Barcelona, ara decora els jardins de l’Escola de Enginyers. Avui sols  es sent el silenci del vent entremig de les agulles dels pins, trencat pel cant de les mallarengues i la xiuladissa del picot garser... 

El camí segueix el barranc pel seu marge dret i després d’un esperonet tomba de nou per la Vall de Sta.Magdalena baixant bruscament en mig d’avellaners cap al riu on trobarem un pont  nou que creua a l’altra riba. D’aquí ja seguim una pista fins arribar a Romadriu.  Podrem reomplir les cantimplores d’aigua a la font de la plaça-aparcament i fer un tomb pel poble. Cal fer esment del seu cementiri, on durant la Guerra Civil s’hi enterraren molts dels combatents morts a Baladredo…  massa ossos, que avui desprenen calç entremig de les pedres. Una imatge crua, però que no podem estalviar, cal fer memòria d’uns fets que són part de la nostra història.

Sortim de Romadriu per la carretera asfaltada, aquí tindrem una bona vista de l’embassament que permet l’aprofitament hidroelèctric de les aigües del riu de Sta.Magdalena, generant alguns ingressos als pobles de la vall. Un cop sobrepassada la presa trobarem un pont que creua el riu on comença la pista forestal que puja cap a St.Joan de l’Erm. Un cop passat el pont, a la nostra dreta surt un corriol marcat amb una llosa, com a camí vell de Montenartró, aquest és el camí que hem de seguir a partir d’ara.

Aquest tram s’ha recuperat de fa poc pels gestors de l’Alberg l’Abadia de Montenartró. És un corriol que segueix el marge esquerra del riu de Sta.Magdalena i que a voltes esllavissat, es pot anar fent seguint fites de pedra, fins creuar de nou el barranc de la Pega, ara per una passera feta de troncs. El corriol mor en una pista forestal que remuntarem fins al poble de Montenartró, on trobarem l’Alberg l’Abadia, allà podrem fer nit, un bon àpat o demanar informació sobre el Parc Natural de l’Alt Pirineu. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

Ascensió al Pic de Ventolau des del refugi de la Pleta del Prat

ASCENSIO AL PIC DE VENTOLAU 
DES DEL REFUGI DE LA PLETA DEL PRAT

El pic de Ventolau (2.853 m) és un dels cims més alts de la Vall de Cardós. Talaia imponent d’on es poden observar molts cims del Pirineu central i oriental. El recorregut que us oferim comença a l’inici del aparcament del refugi de la Pleta i puja fent marrades per la solana fins a arribar a la cabana de pastor de Crestuix, un cop passada encarem la carena i no la deixem fins a assolir el cim.

L’excursió la iniciem al principi del pàrquing del refugi de la Pleta del Prat, per arribar-hi des de Sort seguim la C-13 fins a Llavorsí, allà agafem la L-504 endinsant-nos per la vall de Cardós fins a una cruïlla on hem d’agafar la carretera que després d’una mica més de vint quilòmetres ens du al poble de Tavascan. A la sortida del poble i després de la central hidroelèctrica, hi ha una carretereta que surt a l’esquerra i que ens porta fins al refugi de la Pleta del Prat (12 km). Un cop al pàrquing del refugi, baixem fins a l’inici d’aquest i ja trobem una indicació que ens senyala el camí a seguir. Aquest camí està senyalitzat amb marques grogues i va pujant fent marrades per la solana fins a arribar a la cabana de pastor de Crestuix que albirem clarament molt abans d’1,2 km. Des d’aquí, si mirem al nord-oest, ja veiem la cresta que ens portarà al cim, hem d’anar amb compte, ja que depèn de l’època de l’any (si l’herba està molt crescuda) podem perdre el camí i tenir com a referència només la cresta del Ventolau. Des de la cabana fins al cim hi ha 2,7 km que van pujant per un entorn d’alta muntanya on a banda i banda trobem petits torrents que apareixen i desapareixen alhora que podem gaudir de la vista de fantàstics estanys com els més petits de la Coma del Forn i de Mascaró (al nord); formacions majors com Els Tres Estanys (a l’oest); o de formes espectaculars per la seva grandària i bellesa com els de la Gallina, als peus del Mont-roig (2.864 m) un cop estiguem a dalt de tot. L’últim tram és una tartera de llicorella desfeta on podem trobar llengües de neu, depenent de l’època de l’any en què ens trobem. Un cop a dalt, les vistes ens regalen una panoràmica dels pics del massís del Pirineu més central i oriental, una quantitat de cims que semblen no tenir fi. Alhora de baixar resseguim el camí per on hem pujat, amb especial atenció perquè de baixada i a causa del tipus de sòl, aquesta és més tècnica. Tornem a passar per la cabana de Crestuix i a 200 metres trenquem a la dreta per anar a buscar el camí fins al refugi. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

Ruta circular per la plana cerdana

RUTA CIRCULAR PER LA PLANA CERETANA 
EXCURSIÓ FAMILIAR EN BTT

Agradable recorregut per la plana cerdana, discorrent per camins planers, en gran part asfaltats, per trams ombrívols, pobles de caràcter ceretà i amb al·licient  cultural de visitar una mostra del romànic de la comarca.

La ruta comença a Alp i sortim de la vila en direcció nord-est pel carrer del Nord seguint el recorregut de la carretera GIV-4033. Passats tres-cents metres, deixem la carretera i prenem el camí d’Estoll, que gira a mà esquerra. Aquí hem de travessar la carretera de Puigcerdà, per un pas elevat seguim al nord deixant enrere diversos encreuaments i la desviació del camí d’Estoll a la dreta.

Al poc més dels 2 km, en la cruïlla, girem a l’esquerra deixant la pista principal, que se’n va a Soriguerola. Als 3 km passem per davant l’aeròdrom de la Cerdanya i girem a l’esquerra, on dos-cents cinquanta metres després, hi ha una nova cruïlla que hem d’agafar a la dreta direcció a Sanavastre.

Un cop arribem al poble sense deixar el camí, quasi fins al final d’aquest, a mà esquerra, podem veure l’església romànica, molt modificada, de Sant Iscle i Santa Victòria, un edifici d’una sola nau sense absis, amb arc de canó, dues capelles laterals de mig punt i campanar d’espadanya. 

Sortim del poble cap al sud en direcció a la urbanització del Pla tenint en compte la següent desviació (5,5 km), on cal girar a la dreta vorejant la bassa de Sanavastre. Quasi al límit de la urbanització del Pla ha una bifurcació on s’ha de girar a la dreta (oest). A la tornada passarem molt aprop d’aquest punt. Seguin la pista principal, ens trobem una altra bifurcació, fem uns giravolts i continuem cap a l’oest, anant a parar a una pista que hem d’agafar direcció nord cap al riu Segre i al molí de Prats. Ja prop del riu, trobem la pista que ve de Sanavastre i girant a l’esquerra baixem i passant molt a prop de la riba esquerra del Segre.

Un cop creuem el torrent de Cobertrada, arribem a una cruïlla al costat del molí de Prats. Deixem el molí a l’esquerra i seguim recte pel camí que ens porta al petit nucli rural de Sansor. Sense entrar-hi, girem a l’esquerra per agafar la carretera asfaltada que hi ha entre el molí de Prats i el poble de Prats. Tombem a l’esquerra, deixem l’accés a una granja també a l’esquerra i, tot seguit, girem a la dreta prenent una altra pista que ens duu a Prats.

Un cop al poble entrem pel carrer de la Font i, arribats a l’escola de Sant Serni, tombem a la dreta, hem de travessar la carretera de Bellver de Cerdanya a Alp i, deixant l’accés al cementiri a la dreta, pugem fins a l’església de Sant Salvador de Predanies, edifici romànic del s. XII reformat que es troba damunt d’un turó amb molt bones vistes sobre la Cerdanya i les serres que tanquen la comarca. Fem mitja volta pel camí per on veníem, i un cop al poble deixem l’ajuntament a mà esquerra i seguint pel carrer Major, agafem el camí del Riu fins a una cruïlla que hem d’agafar a la dreta, travessem el torrent de Cobertrada i ens dirigim cap al Pla.

Aquí tornem a passar prop d’un tram ja fet, de Sanavastre al molí de Prats, tombem a la dreta i entrem a la urbanització del Pla. Arribat aquest punt hem de creuar de nou  la carretera GIV-4033 i anem direcció sud-est cap al poble de Tartera. Aquest és un petit nucli rural pertanyent al municipi de Das. Seguint la nostra ruta arquitectònica del romànic, hem de visitar-hi l’església de Sant Julià, aquesta data del segle XII, està compost per dues naus, cadascuna amb un absis semicircular. Un cop feta la visita tornem enrere fins a la desviació de l’entrada i ara anem a la dreta. Al cap de cent cinquanta metres tombem a l’esquerra i agafem el camí que es dirigeix a Das. A la segona desviació, una mica abans del km 17, agafem una carretereta direcció al Centre Esportiu fins a la carretera GIV-4033. i d’aqui uns 150 metres fins al camí de Mosoll.

Un cop al poble de Mosoll el travessem cap a la dreta per la carretera de Sanavastre, que es deixa tot seguit per prendre a l’esquerra el camí asfaltat que porta a l’església de Santa Maria. Construcció senzilla, però d’un estil molt pur, documentada a finals del segle X. És de planta rectangular, consta d’una nau amb absis semicircular, volta de canó apuntat i campanar de cadireta. El frontal de l’altar, després d’un incendi el 1936 està conservada al MNAC. Ja tornant cap a l’inici de la ruta, hem de continuar pel camí en direcció nord-est fins a la desviació que hem d’agafar a mà dreta per una pista que torna a Alp ja visible, creuem la carretera de Puigcerdà per sota i entrem a la vila d’Alp. 

Descarrega't aquí el track


Descarrega't aquí la fitxa

Ruta Circular pels peus del Cadí

RUTA CIRCULAR PELS PEUS DEL CADÍ 
EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA

Des de l’associació Nordic Walking – Nòrdic Esport de la Seu d’Urgell, us volem proposar una sortida espectacular per un dels millors paratges del Parc Natural del Cadí - Moixeró, lluny dels circuits més concorreguts. 

Text i fotos: Albert de Gràcia

Per diferenciar aquesta sortida de qualsevol excursió us proposem fer-la practicant marxa nòrdica, l’esport que potenciem des de la nostra associació, i que consisteix a utilitzar uns bastons específics amb una tècnica determinada a l’hora de caminar. La pràctica continuada d’aquest esport, aporta molts beneficis a la nostra salut i el pot practicar qualsevol persona sense impediments de mobilitat, ja que el nivell d’esforç el determina un mateix.

Si sou uns enamorats del Cadí i no coneixeu la ruta que us proposem, de ben segur que quedareu sorpresos pels paratges verges d’aquesta vall del Baridà, apartada de les massificacions i que ens ofereix una de les visions més imponents de la majestuosa cara nord del Cadí.

En aquesta ocasió tindrem l’oportunitat de descobrir dos pobles amb encant al peu del Cadí, Cava i Ansovell, de gran bellesa i que han mantingut l’essència dels pobles de muntanya. També descobrirem frondosos boscos, arbres centenaris, el mític santuari de Boscalt, el paratge del cortal del Roig i una de les vistes més espectaculars del Cadí i bona part del Pirineu central català.

Sortirem del pintoresc poble de Cava, ubicat al vessant de ponent del tossal del Pubill (o de Beders), on destaca l’església de Sant Climent, escollint un recorregut que ens permetrà evitar acabar l’excursió amb pujada. Ens haurem de fixar en les marques blanques i vermelles del GR-150, que ens acompanyaran durant un bon tram del recorregut.

Sortirem des de la plaça de Cava, on pararem atenció a les marques del GR, que marxen direcció sud per l’antic camí de bast anomenat camí del Morer, que comunicava Cava amb Ansovell, el qual, baixant per la costa i creuant més tard dues vegades la carretera asfaltada, ens farà perdre ràpidament alçada fins a trobar el riu de Cadí, que creuarem per l’antic pont de la Plana. Aquest pont, declarat bé cultural, està bastit a la via de comunicació més directe que unia els pobles de Cava i Ansovell, abans de la construcció de l’actual carretera asfaltada. 

El camí, encara senyalitzat com a GR, continua després del pont i ens portarà per una pujada constant a través del bac del Morer, entre densos boscos de pi roig i roure. Ja a prop d’Ansovell, a l’indret anomenat Confòs, ens cridarà l’atenció al marge del camí un exemplar de roure de fulla gran que té un diàmetre de tronc d’ 1,34m! 

Continuarem el camí fins a arribar a Ansovell. En aquest fantàstic poble de muntanya, de tortuosos carrers, destaca l’església parroquial de sant Martí (segles XVII – XVIII) i, als afores del poble a tocar de la carretera, l’església vella de Sant Martí, romànica del segle XII i actualment enrunada. Després de visitar el poble sortirem  pel costat de l’església en direcció sud, tot seguint les marques del GR, i trobarem les indicacions del nostre proper objectiu de l’itinerari, el santuari de la Mare de Déu de Boscalt. 

Deixarem a l’esquerra una barrera que tanca la pista forestal que va al santuari, i enfilarem muntanya amunt pel caminet de bast que arrenca a mà dreta. Passarem pel costat d’un fantàstic bosc caducifoli, i més endavant entre prats de pastura amb fantàstiques vistes sobre el nostre entorn. Arribats al coll de Boscalt, agafarem el camí que en pocs minuts en farà arribar al santuari.

Arribats al santuari de Boscalt, imponent i alhora minúscul davant els penya-segats del Cadí, ens adonarem de la importància del temple, que ja era mencionat al segle XIII i que va ser un lloc de culte probablement previ a la cristianització. Se sap que era de dimensions molt més grans, però el seu abandonament i un incendi durant la Guerra Civil, que va destruir els altars i la talla de la mare de Déu, van fer que durant la seva reconstrucció es reduïssin les seves dimensions. A més del santuari hi havia un hostal, punt de parada del camí Cardoner o de la Sal, que era transitat des d’antic per traginers i exèrcits i pel qual arribava la sal de Cardona a la Cerdanya passant pel peu del vessant nord del Cadí.

A tocar del santuari, protegit per una tanca, trobem el boix de Boscalt (Buxus sempervirens), un arbust de mida molt significativa per la seva espècie i que diuen que té més de 500 anys. Aquest arbust és considerat per la gent del Baridà un símbol de fortuna, i hi ha una creença que diu que les noies solteres que voltegin tres vegades el boix, trobaran parella!

A tocar del santuari trobem una zona habilitada amb taules, font, informació del Parc Natural i un mirador. En aquest punt de l’àrea recreativa, pocs metres per la pista que enfila a la dreta, i deixant enrere el GR-150, prendrem molta atenció per agafar una pista que surt cap a l’esquerra en direcció al cortal del Vinyal, que queda uns metres més avall. Es tracta de l’antic camí Cardoner, eixamplat i convertit en aquest tram en pista forestal durant la segona meitat del segle XX. 

Seguirem en direcció cap a llevant per aquest camí durant una bona estona, entremig del dens bosc de pi vermell de les faldes del Cadí, i creuarem diversos torrents d’aigües cristal·lines enmig d’un entorn espectacular.

El camí que portàvem arriba a la Collada, indret dominat per pastures on conflueix amb la pista forestal que puja de Cava. Aquí, agafarem aquesta pista cap a la dreta (que segueix essent el camí Cardoner), i continuarem un quilòmetre més fins a arribar a un racó fascinant; el cortal del Roig. Les vistes sobre el Cadí segurament ens deixaran bocabadats durant una bona estona!

Seguirem per la pista uns minuts fins a trobar el torrent de les Planes i la font del Roure del Gavatx, i pararem esment a les marques blanques i grogues de l’altre costat del torrent. Seguirem aquestes marques, que ens conduiran per un sender ascendent, què és en realitat un tram de camí Cardoner no alterat, que ens permetrà apreciar les característiques originàries d’aquesta via de traginers. 

Arribats al punt anomenat Sarroja, un petit serradet pelat, deixarem definitivament el Cardoner a la dreta i, sense deixar les marques, prendrem el camí de les Deveses fins a enllaçar de nou amb el GR-150 per arribar al poc a cal Pubill, única masia encara habitada de les quatre que constava aquest veïnat, la qual guarda l’encant de les cases d’alta muntanya, i on trobarem una refrescant font.

Baixem per forts pendents en direcció a Cava, passem entremig d’una zona on l’any 1997 hi va haver una gran esllavissada, i arribarem fins al roc on perduren les escasses restes del castell de Cava, per acabar de baixar els últims metres de l’excursió fins al punt de sortida. 

Descarrega't aquí el track


Descarrega't aquí la fitxa